ONA LASHERAS SAIZ

Sempre he sigut una persona en contra de les etiquetes. Mai m’ha agradat jutjar ni que em jutgessin. Penso que posar-te una etiqueta és com tancar-te en un pot i no sortir d’allà mai més. Per això, l’art crec que és el lloc on les persones no etiqueten, on pots canviar d’estil, tenir un estil desdibuixat i propi, on pots realment expressar com ets en cada moment de la teva vida i ser tu mateix. Quan parlo de ser tu mateix em refereixo a que les persones som totalment canviants, variem d’idees, de sentiments i de gustos constantment i, per tant, som de moltes maneres al llarg de la nostra vida. Per aquest motiu, l’art sempre m’ha servit com a via d’escapament, per expressar el que sento i com visc el present. Des de petita m’ha interessat molt el món de la dansa i la interpretació, he fet ballet, teatre, música, gimnàstica artística i natació sincronitzada, que és l’esport que practico actualment i porto practicant des de fa 10 anys. Considero que l’esport i la dansa m’han convertit en una persona constant, treballadora, implicada i autoexigent. A més, sempre m’ha atret dibuixar i escriure, ja que m’ha servit en els moments més difícils per “treure-ho tot”. 

Un altre lloc en el qual sento que puc ser jo mateixa és la natura. Pràcticament des que vaig néixer he estat en contacte amb la natura i m’ha apassionat molt. En relació a aquest àmbit, faig alpinisme, barranquisme i equitació. Sempre m’ha captivat estar a la muntanya i fer fotografies al paisatge o natura que m’envolta, perquè trobo preciós que el món ens hagi regalat llocs tan màgics. També m’encanta viatjar i, per tant, a cada lloc que viatjo intento captar moments a la meva càmera per conservar-los per sempre amb mi. 

Ja de més adulta, he començat a inclinar-me cap a qüestions socials. Em considero una persona forta, amb uns ideals marcats i que lluita en contra del masclisme, l’homofòbia, la xenofòbia i el feixisme. M’agradaria poder arribar a ajudar a persones en situacions crítiques, sobretot a dones supervivents de violència masclista. Per aquest motiu, vull estudiar un grau en Estudis Socioculturals de Gènere. Considero que la ràbia es pot canalitzar de moltes maneres i una de les millors, des del meu punt de vista, és mitjançant l’art: música, vídeos, fotografia, dansa, teatre, pintura… 

Com a conclusió, aquí veureu un “popurri” de tot el que soc: des de fotografia de naturalesa, continuant amb natació sincronitzada i acabant amb qualsevol tipus de document audiovisual de crítica social.

​