​

Avantguardes Estadounidenses

Les avantguardes estadounidenses, també conegudes com a cine underground americà, són un corrent cinematogràfic inscrit dins les avantguardes, directament oposat al cinema clàssic de Hollywood. Es un tipus de cinema artesanal, no necessàriament narratiu, amb una elevada autoconsciència artística i distribució pròpia.

​​

CONTEXT HISTÒRIC

Els orígens del cinema underground americà es situen en la década de 1940. El centre de les avantguardes cinematográficas es troben a Nova York, ja que Estats Units d'Amèrica era considerat el bressol del modernisme, el desenvolupament econòmic i el liberalisme. En aquesta època començen a apareixer les primeres productores de cinema més importants (Metro, Paramount, Warner...) i les primeres discogràfiques de venta massiva.

​

DIRECTORS​

- Maya Deren 

- Jonas Mekas

- Keneth Anger 

 

PEL·LÍCULES

Meshes of the afternoon (1943)

Lost, Lost, Lost (1976)

Scorpio Rising (1963)

Marty (1955)

​

Neorealisme
El neorealisme italià va ser un moviment narratiu i cinematogràfic que va sorgir a Itàlia durant la postguerra de la Segona Guerra Mundial, és a dir, a partir de 1945. El concepte apareix el 1943 per l'escriptor, dramaturg i crític de cinema italià Umberto Barbaro, reivindicant un nou cinema al marge dels tòpics del cinema d'exaltació nacional i propaganda feixista com del cinema comercial imposats a Italia. Després d'anys de manipulació, mitificació i idealització sota la dictadura de Mussolini era necessari buscar una nova Italia. Les propostes de Umberto Barbaro van estar recollides per un grup de directors (Rossellini, de Santis, de Sica, Visconti, Fellini, Passolini, ...) i guionistes (Fellini i Zavattini) que desenvoluparen a nivell pràctic aquesta avantguarda.

 

PEL·LÍCULES I DIRECTORS IMPORTANTS

- Roma, città aperta (1945, Rossellini)

- Ladri di biciclette (1950, De Sica)

CONTEXT HISTÒRIC, CULTURAL I ARTÍSTIC 
El moviment del neorealisme es desenvolupa a la itàlia posterior als vint anys de dictadura feixista de Mussolini (1922-1943) i de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), ocupada per les forces d’alliberament anglo-nordamericanes. En aquest moment, Itàlia es trobava en un procés de reconstrucció de tots els problemes socials i econòmics que va deixar la guerra i de “desintoxicació” de l’educació i els medis que va causar la dictadura.
Degut a la falta de diners i a tots els problemes que van causar a Itàlia aquests esdeveniments, no hi havia suficient per reconstruir els estudis de gravació ni per adquirir material per a cinema de bona qualitat (degut a que els pocs recursos que hi havien s’utilitzaven per a coses més prioritàries), i és per això que les pel·lícules del moviment neorealista van ser filmades amb molt pocs recursos i un pressupost molt baix.
  
CARACTERÍSTIQUES 
Va tenir com a objectiu mostrar condicions socials més autèntiques i humanes, allunyant-se de l'estil històric i musical que fins llavors havia imposat la Itàlia feixista (1922-1945).
No hi havia diàlegs i per tant les expressions facials dels actors eren un element clau per comprendre els sentiments dels personatges.
El neorealisme li va donar més importància als sentiments dels propis personatges que a la composició de la trama.
La improvisació com a manera de descriure la realitat.
Els directors recorren a actors no professionals.
Tot és bastant flexible i canviant.
Totes les cintes expressaven una necessitat de sinceritat, de descripció crua de la realitat; I sempre amb un fi didàctic a nivell moral.
Rebutgen l'ús de maquillatge i vestuari "fals".
Pel·lícules rodades al carrer, sense llums artificials
.Pressupostos molt baixos.
Protagonistes de classes humils amb preocupacions quotidianes i històries íntimes.
Busca mostrar i denunciar els problemes socials i les injustícies.
  
TÈCNICA
Pel que fa a la posada en escena i a l’ús de recursos tècnics, el Neorealisme és molt senzill, ja que, ademés de que no tenien gaire pressupost,  tenien la intenció de crear un estil més simple,  mostrar les coses tal i com són, sense cap edició ni adorn.
En comptes de rodar en estudis de gravació, gravaven en ambients naturals i escenaris reals sense cap tipus de decoració com el carrer. Van reduir la il·luminació al mínim i tenien un estil fotogràfic força bast. No solien recollir el so en directe, sinó que preferien realitzar doblatges en post-producció, ja que això permetia més mobilitat a la càmera.
També es van començar a veure moviments amb càmera en mà. Van intentar reduir al mínim la fragmentació de les escenes i fer-les més llargues, ja que la seva intenció era mostrar una realitat sense talls, respectant la continuïtat

EXEMPLES DE PEL·LÍCULES I DIRECTORS NEOREALISTES 
- Obssessione (1942), Luchino Visconti.

- Roma, città aperta (1945), Roberto Rossellini

- Germania, anno zero (1948), Roberto Rossellini.

- Ladri di biciclette (1948), Vittorio De Sica.

- La terra trema (1948), Luchino Visconti.

- Umberto D. (1952), Vittorio De Sica.

- La strada (1954), Federico Fellini.

​

Surrealisme

ORÍGENS: 

El surrealisme sorgeix com una resposta dialèctica precedent immediata del dadaisme que va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925.El surrealisme és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i possiblement el més influent de tots ells. 

 

CONTEXT HISTÒRIC: 

El sorgiment d'aquest gènere està associat a un discurs contra hegemònic, un sentiment de desencís, una mena de visceralitat intel·lectual que incita a la recerca, que bolca l'interès per la resinificació de la condició humana.

Es troba dins el període de la segona guerra mundial a on apareixen tres grans moviments totalitaris: el feixisme, el nazisme i el comunisme.

Finalment amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, els surrealistes es dispersen, alguns d'ells abandonen París i es traslladen als Estats Units, on sembren el germen per als futurs moviments americans de la postguerra és a dir l'expressionisme abstracte i Art Pop.

 

CINEMA:

El surrealisme no només va afectar el món de les arts plàstiques, sinó que també va formar part del cinema com un fórmula per expressar els pensaments. 

Li atorguen a les imatges un valor en si mateixes, recorrent als fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències.

La película fundadora del moviment va ser 

 

PEL·LÍCULES IMPORTANTS:

 "La concha y el reverendo" de Germaine Dulac en 1927 

“Un perro andaluz" de Luis Buñuel i Salvador Dalí 1929, 17 min

"La edad de oro" de Luis Buñuel. 

"Las margaritas" de  Věra Chytilová, 1966.

"Happy end" de Oldrich Lipsk, 1967.

"Eraserhead" de David Lynch, 1998.

​​

TÈCNIQUES:

Fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüència, Blanc i negre

 

​ELS SOMNIS:

En aquest sentit, el moviment surrealista es basa en la creença que la ment adormida, coneguda també com a ment inconscient, és la font de la imaginació. Per aquest motiu, les obres del surrealisme sovint es presenten com imatges oníriques, extretes dels somnis, amb percepcions extravagants de l'espai, incongruències i elements fantàstics.

​

Cinema soviètic

Entenem com  a Cinema Soviètic aquell que sorgeix després de la revolució bolxevic. Aquesta canvià radicalment l’orientació de la producció cinematogràfica a Rússia (cinema rus), la qual va ser nacionalitzada el 1919. Tot i que el cinema soviètic es va posar al servei de la revolució , no va limitar l'experimentació i la creació personal. 

​

CONTEXT HISTÒRIC

El cinema soviètic va aparèixer a voltants del 1922, l’any de l’establiment de la Unió Soviètica, la qual travessava uns moments difícils, donats per els antecedents polítics d’aquesta  una gran sequía que va suposar una pèrdua del 22 % de les collites, la qual va portar a una moments complicats per a la població Russa. L’any 1917 Rússia va travessar una primera revolució, la Revolució de Febrer, dirigida per Aleksandr Kérenski , que va portar a l’enderrocament de l’imperi tsarista dels Romanov. Amb l’enderrocament de l’antic i l’exili de Nicolás II, Vladímir Lenin va tornar de l’exili, la qual+ cosa va enfortir la posició dels bolxevics, una secció radicalitzada dins del partit socialdemòcrata obrer rus. Es va instaurar un govern provisional, liderats per una coalició de varis partits polítics de diferents ideologies, fins la presa de poder dels bolxevics en la Revolució d’Octubre. Amb la unió de les repúbliques socialistes de Rússia, Transcaucasia, Ucrania i Bielorrusia es va formar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Amb la creació d’aquesta unió va començar la industrialització i Rússia va passar a ser un país encara encallat en l’Antic Règim passada la Segona Revolució Industrial, a ser una potència mundial juntament amb EEUU.

​

CARACTERÍSTIQUES:

• Extrem avantguardisme i experimentació formal especialment en el muntatge.

• En les pel·lícules soviètiques el cineasta juga amb l'espai i el temps, manipulant a la seva voluntat. 

• Crea un llenguatge basat en la foto fixa, en l'associació d'imatges simbòliques per transmetre emocions i idees (l'efecte Kuleshov). 

• El gran protagonista és el poble com a col·lectiu. Desapareix el protagonista-individu. 

• El cinema es converteix en un recurs didàctic i propagandístic. 

• Reflecteix un realisme cru, gairebé documental. 

• La narració cinematogràfica s'estructura en actes. 

• Busca donar al públic rus gairebé analfabet tant cultura com idees polítiques.

• Aquest corrent estava en contra de l'ús creatiu del cinema sonor.

​

PEL·LÍCULES I DIRECTORS​

- Oktyabr / Octubre (S.M Eisenstein,1925).

- Konets Sankt-Peterburga / La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927).

- Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925).

- Mat / La mare ( Vsevolod Pudovkin, 1926).

​

DOGMA 95

Context històric

 

• Internet

• Ciència i tecnologia

• Comença el projecte del genoma humà

• Temença (exagerada) de problemes informàtics deguts a l'efecte de l'any 2000.

• Guerres, economia i política

• Reunificació d'Alemanya

• Desmembrament de la Unió Soviètica

• Desenvolupament del GATT i la WTO

• Guerra dels Balcans

• Comença el procés de pau a Irlanda del Nord

• ETA atura els atemptats durant XXX mesos.

• Atemptat d'Omagh, comès per l'IRA autèntic

 

Música

• Música grungr

• Popularització de l'anomenat Rock Català

• Aparició del britpop

 

En poques i simples paraules podem dir que un dogma és una afirmació, ja sigui de contingut religiós, social, filosòfic o el sigui, el contingut és considerat veritable en si mateix i sense necessitat de sotmetre'ls a prova o rigor científic algun. En resum, són "veritats" que no accepten prova en contra i per tant han de ser respectades sense discussió. Veiem aquesta paraula indiscutible i fins i tot evident.

​

El vot de castedat

​

1. El rodatge ha de realitzar-se en exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori).

2. El so no ha de ser produït separat de les imatges i viceversa. No es pot utilitzar música, excepte si està present en l'escena en la qual es roda.

3. La càmera ha de sostenir-se amb la mà. Qualsevol moviment -o immobilitat- aconseguit amb la mà estan autoritzats.

4. La pel·lícula ha de ser en color. La il·luminació especial no és acceptada. Si hi ha poca llum l'escena ha de ser tallada o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera.

5. Els trucatges i filtres estan prohibits.

6. La pel·lícula no ha de contenir cap acció superficial. Morts, armes, etc., en cap cas.

7. Els canvis temporals i geogràfics estan prohibits. És a dir, que la pel·lícula succeeix aquí i ara.

8. Les pel·lícules de gènere no són vàlides.

9. El format de la pel·lícula ha de ser en 35 mm.

10. El director no ha d'aparèixer en els crèdits.

 

Objectius

​

S'aspirava a aconseguir, en termes de Von Trier, "El cinema del segon segle" (recordem que les arrels del cinema poden trobar-se cap a finals de 1895 amb els germans Lumière). Aquest nou cinema, o nova forma de concebre-ho, s'emplaçava sota determinades premisses l'objectiu principal era el de contrarestar aquelles produccions (majorment occidentals - Hollywoodense) on els escenaris resultaven previsibles, els guions trivials, la tecnologia un element desnaturalitzador i principalment, on qui semblava dirigir el destí del setè art era la taquilla (mercat) i no el talent o creativitat.