Profunditat de camp: elements de la fotografia que queden enfocats o amb la nitidesa correcta. Com menor sigui la distància a l'objecte, menor és la profunditat de camp. 

​

Diafragma: Obertura de làmines que s'obren i tanquen per jugar en la profunditat de camp per deixar entrar la llum. (F)

​

ISO: Sensibilitat de les fotos. 

​

Velocitat d'obturació: Rapidesa en la qual s'obre o es tanca el diafragma. (1/algo)

​

Comissari/Comissària: Persona que decideix com organitzar i presentar una exposició i que escull quines obres s'hi posaran.

​

Videoart: és una activitat audiovisual artística que es caracteritza per l'ús d'imatges i sons amb una finalitat artística. Sorgeix de la necessitat de trobar noves formes d'expressió i estètica alternatives a la televisió convencional.

Guió tècnic:  descriu allò que es mostrarà i escoltarà en una obra narrativa audiovisual, és a dir, en pel·lícules, sèries i documentals, tant de cinema com de televisió. Especifica la divisió per escenes, les accions dels personatges, els esdeveniments, els diàlegs, així com breus descripcions de l'entorn on esdevindran les accions i, quan cal, l'èmfasi que usaran els actors.

Pla seqüència: en cinema, una tècnica de planificació del rodatge en què la càmera no deixa de rodar durant un temps bastant dilatat; s'hi poden usar tràvelings i diferents grandàries de plans i angulacions en el seguiment dels personatges o en l'exposició d'un escenari. Aquest procediment no s'usa habitualment a causa del gran nombre d'elements que han de coordinar-se (actors, càmera, il·luminació, etc.), ja que cal començar de nou des del principi si algun d'ells falla. 

Zoom: Objectiu que permet de regular la distància focal, allunyant-se de l'objecte o apropant-s'hi.

Veu en off: és un recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audiovisual, sense que aparegui a la pantalla.

Stop Motion: és una tècnica d'animació que consisteix en capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, visualitzant-les ràpidament, hom creu que l'objecte es mou. Generalment, es denominen animacions d'stop-motion totes aquelles animacions que no són realitzades amb dibuixos animats (també anomenades animació tradicional 2D), ni tampoc creades completament dins l'ordinador (animació 3D), sinó que s'han creat a partir d'imatges de la realitat.

Contrallum: Posició en què l'objecte rep la llum del costat oposat al costat pel qual hom el mira

Gran pla general: Mostra un gran paisatge o una multitud. L'entorn és més important que la persona. Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la petitesa d'un ésser en una multitud o enfront de la natura.
 

Pla general:  Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.

 

Pla americà: Els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament molt cinematogràfic, que s'utilitzava sobretot als westerns per oferir la cara i el revòlver de l'actor.

 

Pla mig: Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat 

 

Pla detall: Mostra un objecte o part d'un objecte. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració.

 

Primer pla: Presenta el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic.

Còmic: Imatge seqüencial. El còmic està compost de vinyetes que contenent dibuixos. Aquestes s’ordenen per explicar una acció, amb plantejament, nus i desenllaç (seqüència).

Espai i temps: El còmic, igual que el cinema, té capacitat per expressar el pas del temps (utilitzant seqüències) i l’espai (mitjançant el propi dibuix)

Guió: Les historietes combinen text i imatge, per això són obra, com a mínim, d’un guionista i d’un dibuixant. Té, per tant, una faceta narrativa i una altra de plàstica.

Plasticitat del text: Els diàlegs dels personatges i el narrador s’expressen de forma impresa a través d’elements plàstics com les bafarades o les grans lletres simulant sons.

Temàtica il·limitada: El principal recurs expressiu del còmic és el dibuix, la imatge que crea un autor i que no necessita un referent real, com el cinema; tot el que hi ha a la historieta es pot explicar.

Capacitat simbòlica: La necessitat de reduir missatges o idees abstractes a un dibuix concret ha porta el còmic a crear símbols capaços d’expressar icònicament conceptes; per exemple, la bombeta encesa sobre el cap d’un personatge.

Storyline: idea explicada en cinc línies.
 

Colorfields: Estil de pintura nascut als anys 40 i 50 a Nova Yorkc, consisteix en pintar grans extensions del llenç d'un sol color i de manera uniforme, dissimulant el màxim possible la pinzellada. Volien donar protagonisme al color, tractant-lo com un subjecte en si mateix, no com un simple ornament. Va molt lligat a l'expressionisme abstracte.

​

Automatisme: Procediment artístic que feien servir els surrealistes que consistia en començar a pintar sense reflexionar el que s'està fent.

 

Espacialisme: Tendència de l'art contemporani consistent en la creació d'un espai mitjançant la matèria i un ritme de masses i buits, i el contrast de colors, llum i ombra.

Acolorir: posar color als dibuixos d'un còmic, acció que pot ser feta per un (o un equip) professional independent del dibuixant (vegeu colorista). Si tradicionalment l'acoloriment es feia bàsicament amb guaixos o aquarel·les, actualment també s'utilitza l'ordinador a partir de dibuixos escanejats.

Àlbum: publicació de còmic en format de llibre, d'una historieta il·lustrada completa, o d'un capítol d'una història llarga. Pot ser en blanc i negre o en color. El nombre de pàgines no està definit però la majoria són d'entre 48 i 64. Les històries contingudes en aquestes publicacions solen ser auto-conclusives o capítols d'històries més llargues.

Angle: És el punt de vista òptic amb què s'enfoca l'acció representada en una vinyeta.

Argument: resum més o menys detallat de la trama de la història a partir de la qual es desenvolupa el guió.

Bafarada, globus o fumet: espai que recull el text en una vinyeta de còmic, que usualment es correspon al discurs o el pensament dels personatges. De manera clàssica, la seva forma indica si el personatge està parlant (línia normal), cridant (en forma de puntes), pensant (en forma de núvols), etc. Quan és un robot o una màquina la que parla, la bafarada sol ser més rectilínia i la cua amb forma escalada.

Bande dessinée, BD o bédé: denominació del còmic en llengua francesa (que literalment vol dir 'tira dibuixada').

Bishojo: subgènere de manga en què els personatges protagonistes són noies atractives i sensuals, dirigit bàsicament a un públic masculí.

Bishonen: subgènere de manga en què els personatges protagonistes són nois de característiques andrògines, atractius i sensuals, dirigit bàsicament a un públic femení.

Comic book: publicació de còmics característica dels Estats Units que, en la seva forma més comuna, és un quadern grapat de periodicitat mensual, d'uns 17 x 26 cm, que oscil·la entre les 20 i les 30 pàgines.

Còmic digital o e-còmic: còmic realitzat i visible sobre un suport digital.

Comic-Strip: o Tira de premsa són tires de còmic que es publicaven a la premsa dels Estats Units d'Amèrica, amb aparició diària o dominical.

Còmic underground: estil de còmics aparegut als Estats Units a finals dels anys 60, pertanyent al moviment contracultural i desenvolupat al marge dels circuits comercials. Sovint sarcàstic, l'estil reprèn les temàtiques del moviment underground de l'època (drogues, amor lliure, denúncia política i social) i fa servir un dibuix pretesament "no-artístic". Hi van pertànyer autors com Robert Crumb o Gilbert Shelton. Aquest corrent va inspirar a Espanya el que es va anomenar la "línia txunga".

Comix: denominació utilitzada per a caracteritzar les revistes de còmic underground dels Estats Units (i per extensió, a vegades el mateix estil).

Dibuixant de còmics: artista que efectua els dibuixos d'un còmic a partir del guió realitzat per un guionista de còmics.

Entintar: acció de repassar amb tinta els dibuixos fets en llapis. Això pot fer-ho l'autor d'aquests darrers o bé un entintador professional.

Esbós: dibuix ràpid fet amb llapis, primera etapa de la creació d'una pàgina que permet d'organitzar-hi les vinyetes i el seu contingut per a treballar després amb més detall.

Escanejar: utilitzar l'escàner per a digitalitzar els dibuixos i així poder retreballar-los amb l'ordinador.

Estudi: denominació corrent de l'indret o taller on diverses persones treballen per a realitzar còmics. Han estat famosos, per exemple, els Estudis Hergé, on van arribar a treballar-hi una cinquantena de persones per a crear les aventures de Tintín.

Fanzine: revista realitzada, editada i distribuïda al marge dels circuits comercials, pròpia del moviment underground.

Gènere: permet la classificació de les obres segons el contingut (aventura, ciència-ficció, policíac, fantasia, western, bèl·lic, terror, eròtic, etc) i l'estil (realista, biogràfic, humorístic, manga, etc.)

Guió: text detallat en què s'explica la història, els diàlegs i totes les indicacions necessàries per a convertir-lo en imatges.

Guionista de còmics: aquell qui escriu un guió per a còmics, sense encarregar-se per força de fer els dibuixos. Han estat guionistes de còmics importants: Goscinny, Greg, Charlier o Jean Van Hamme, i a Catalunya Joaquim Carbó.

Historieta: gènere artístic, gràfic i narratiu que explica una història per mitjà de personatges, l'acció dels quals apareix dibuixada en una successió de vinyetes. Actualment en català se sol utilitzar el terme 'còmic' amb la mateixa definició.

Historietista: S'anomena així a l'autor d'historietes il·lustrades o còmics. L'historietista pot ser dibuixant i/o guionista.

Novel·la gràfica: és una expressió emprada per referir-se a un còmic generalment per a adults, que narra una història més detallada i complexa, situant-se entre la novel·la i el còmic tradicional. Aquest terme no és emprat de manera uniforme per les diferents editorials.

Rústica: en rústica, coneguda popularment com a «enquadernació de tapa tova» és un tipus d'enquadernació en la qual el còmic està enquadernat amb cobertes de paper o de cartró, cosit o encolat al llom

​

​